{"id":10219,"date":"2021-12-03T12:20:47","date_gmt":"2021-12-03T12:20:47","guid":{"rendered":"https:\/\/t-d-i.es\/trenta-anys-fent-realitat-limpossible\/"},"modified":"2021-12-03T12:20:47","modified_gmt":"2021-12-03T12:20:47","slug":"trenta-anys-fent-realitat-limpossible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/trenta-anys-fent-realitat-limpossible\/","title":{"rendered":"Trenta anys fent realitat l’impossible"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Trenta anys fent realitat l'impossible<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\"Jorge
\n\u201cA TOTS ELS MEUS DICCIONARIS SEMPRE HE ARRENCAT LA P\u00c0GINA ON ESTAVA ESCRITA LA PARAULA IMPOSSIBLE\u201d<\/span><\/p>\n

Jordi Subirana porta 30 anys fent realitat l\u2019imposible.<\/p>\n

El 1986 va fundar Tecnolog\u00eda Difusi\u00f3n Ib\u00e9rica (TDI), la primera empresa d\u2019anal\u00edtica enol\u00f2gica que va existir a Espanya. \u201cEm van arribar a tractar de mentider\u201d, recorda amb un toc d\u2019ironia, sense perdre el somriure, rememorant les grans dificultats que va haver d\u2019afrontar en els seus inicis.<\/p>\n

Va n\u00e9ixer per accident en una cl\u00ednica de Barcelona el 20 d\u2019octubre de 1950 -\u201dperqu\u00e8, una mica m\u00e9s \u201c, aclareix,\u201d i la meva mare em d\u00f3na a llum en un tren \u201c-, per\u00f2 va viure i va cr\u00e9ixer a Fran\u00e7a, on va aprendre els principis del republicanisme i es va convertir en un fervent europeista. Mentre encara estudiava, va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019empresa BSN (Boussois-Souchon-Neuvesel) -que despr\u00e9s passaria a tenir el nom de Danone- i als 24 anys ja era director de la sucursal de Limoges. Poc temps despr\u00e9s hi havia qui li considerava el millor venedor de Fran\u00e7a. Van ser dies de vi i roses. Molt apreciat en els millors cabarets de Par\u00eds, compartia estovalles amb Omar Sharif o Angie Dickinson i gaudia d\u2019un envejable compte corrent. Per\u00f2 malgrat l\u2019\u00e8xit social i professional, Jordi Subirana no volia lligar-se de per vida a una multinacional. \u201cBuscava una mica de dimensi\u00f3 humana, on les persones fossin m\u00e9s importants que els nombres. Jo sempre he estat un home lliure\u201d, confessa. I a principis dels vuitanta va comen\u00e7ar a donar forma a una idea innovadora amb l\u2019horitz\u00f3 posat a Espanya.<\/p>\n

\u201cLA MALETA I LES RODES JA EXISTIEN, PER\u00d2 A ALG\u00da SE LI VA PASSAR PEL CAP UNIR-LES I FACILITAR-NOS LA VIDA. I AIX\u00d2 HEM FET A L\u2019ANAL\u00cdTICA, UTILITZAR EL QUE JA EXISTIA I TROBAR UNA APLICACI\u00d3 PR\u00c0CTICA M\u00c9S \u00daTIL\u201d<\/span><\/p>\n

\"JorgeA casa meva no es bevia vi, el meu pare no bevia vi i jo no sabia el que era el vi \u201c. Sembla una broma del dest\u00ed que qui estava cridat a fundar l\u2019empresa pionera de l\u2019an\u00e0lisi enol\u00f2gic a Espanya no tingu\u00e9s cap relaci\u00f3 pr\u00e8via amb el m\u00f3n vitivin\u00edcola. \u00c9s clar, que tampoc tenia cap vinculaci\u00f3 amb l\u2019alimentaci\u00f3, tot i treballar durant m\u00e9s de 10 anys en una multinacional del sector. Es va llicenciar en enginyeria mec\u00e0nica, una especialitat que mai va arribar a exercir. \u201cLes coses moltes vegades ocorren sense voler, busques i no trobes i, en un moment donat, succeeixen sense buscar-les. Un amic que treballava amb mi, vivia al costat d\u2019una persona que estava en el m\u00f3n de l\u2019anal\u00edtica, per\u00f2 de la m\u00e8dica com tots. Vaig comen\u00e7ar a parlar amb ell de moltes coses i, a partir d\u2019aqu\u00ed, va anar sorgint la idea de com pod\u00edem adaptar l\u2019anal\u00edtica al camp de l\u2019enologia \u201c. L\u2019embri\u00f3 de TDI estava comen\u00e7ant a cr\u00e9ixer. Des del principi, Jordi Subirana va anar modelant el seu projecte guiat pels senyals d\u2019identitat que han presidit la companyia durant tota la seva traject\u00f2ria. Una empresa feta per persones \u2013 \u201cel m\u00e9s important \u00e9s que siguin bona gent\u201d \u2013 que siguin conscients que, d\u2019entrada, no hi ha res impossible. A m\u00e9s, mant\u00e9 un lema que, d\u2019alguna manera, resumeix la seva manera de veure la vida: la barreja del rigor germ\u00e0nic i de la flexibilitat llatina. \u201cSi arribeu a fer aix\u00f2, els hi dic, la cosa funciona. I despr\u00e9s, feu-ho simple, no us munteu pel\u00b7l\u00edcules, en la vida m\u00b4 us munteu pel\u00b7l\u00edcules \u201c.<\/p>\n

Aquesta senzillesa traslladada al camp professional el porta, fins i tot, a posar en dubte el concepte comunment utilitzat d\u2019\u201dinvestigaci\u00f3 i desenvolupament\u201d que, segons ell, no se sol emprar amb propietat. \u201cMoltes de les coses de les que es diu que s\u00f3n investigaci\u00f3 no ho s\u00f3n en realitat, sin\u00f3 que, simplement, utilitzen elements que ja existeixen. La maleta i les rodes ja existien, per\u00f2 a alg\u00fa se li va oc\u00f3rrer unir-les per facilitar-nos la vida, igual que a alg\u00fa se li va oc\u00f3rrer unir un pal i un motxo per dignificar el treball a la llar. I el mateix hem fet nosaltres en l\u2019anal\u00edtica, tot existia pr\u00e8viament, per\u00f2 hem sabut trobar una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica m\u00e9s \u00fatil. Investigar, en canvi, \u00e9s una altra cosa, succeeix quan 30 o 130 persones estan buscant el sexe dels \u00e0ngels, la resta s\u00f3n aplicacions, les rodes d\u2019una maleta\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 tot i la senzillesa d\u2019aquest car\u00e0cter innovador, les primeres passes de TDI a Espanya van representar una petita revoluci\u00f3 enfront de la manera habitual d\u2019elaborar vi. L\u2019empresa es trobava en un territori majorit\u00e0riament esc\u00e8ptic i, de vegades, obertament hostil. \u201cEm van arribar a tractar de mentider perqu\u00e8 en aquest pa\u00eds no existia la cultura de fer vi anal\u00edticament. Hi havia quatre en\u00f2legs que venien d\u2019universitats franceses, Bordeus, Montpeller, Dijon, com Miguel Torres, gent amb les que podies parlar, i hi havia altres que no tenien estudis superiors que tamb\u00e9 combregaven amb les meves idees, per\u00f2 en general era molt complicat \u201c.<\/p>\n

\u201cEl vi \u00e9s cosa de D\u00e9u\u201d<\/span><\/p>\n

Era tal l\u2019immobilisme existent encara en els anys vuitanta que, fins i tot, hi havia qui considerava que l\u2019elaboraci\u00f3 de vi atenia els designis divins i no a criteris cient\u00edfics. \u201cRecordo, en una ocasi\u00f3, que estava a La Rioja amb el director t\u00e8cnic d\u2019una gran celler, espl\u00e8ndida, una cosa fant\u00e0stica, i al veure totes aquelles b\u00f3tes jo li vaig preguntar: \u00bfper\u00f2 tot aix\u00f2, com ho analitza?, El vi \u00e9s cosa de D\u00e9u, em va contestar. D\u2019acord, ok, li vaig dir, llavors, sobretot, porteu-vos b\u00e9\u201d. \u201cSenyor Subirana, es va acomiadar, no em gastar\u00e9 mai 300.000 pessetes al laboratori perqu\u00e8 el vi \u00e9s cosa de D\u00e9u. Despr\u00e9s, recordo que va haver d\u2019atendre el tel\u00e8fon i em vaig quedar a soles amb un noi jove que ens acompanyava durant la visita. Em va confessar que estava d\u2019acord amb mi, que li agradava el que jo deia, per\u00f2 que no podrien fer res fins que tots aquests es jubilessin\u201d.<\/p>\n

\u201cVAN ARRIBAR A TRACTAR-ME DE MENTIDER PERQU\u00c8 EN AQUEST PA\u00cdS NO EXISTIA LA CULTURA DE FER VI ANAL\u00cdTICAMENT\u201d<\/span><\/p>\n

El temps va anar passant i, efectivament, entre els relleus generacionals i la gradual obertura de facultats d\u2019enologia -la primera d\u2019elles, creada el 1988 a Tarragona en el si de la Universitat Rovira i Virgili- es va anar produint un canvi de mentalitat que va afavorir la popularitzaci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019elaboraci\u00f3. El mateix Subirana el va anomenar fa alguns anys la \u201cdemocratitzaci\u00f3\u201d de l\u2019anal\u00edtica enol\u00f2gica. Per\u00f2 en els inicis tamb\u00e9 va tenir la seva import\u00e0ncia l\u2019aposta que alguns grans cellerers i centres de recerca van fer per l\u2019empresa recentment constitu\u00efda. \u201cEls meus primers clients van ser Miguel Torres a Catalunya, l\u2019Estaci\u00f3 Enol\u00f2gica de Navarra, on treballava el senyor Ochoa, un home fant\u00e0stic que va creure totalment en nosaltres i en el tema de la qualitat i, despr\u00e9s, em van donar la seva confian\u00e7a Gonz\u00e1lez Byass, Osborne \u2026\u201d.<\/p>\n

Precisament, recorda una an\u00e8cdota a Gonz\u00e1lez Byass que reflecteix fidelment les adversitats viscudes durant aquella \u00e8poca. \u201cJo recordo que el director responsable de Gonz\u00e1lez Byass em va dir quan em van comprar la m\u00e0quina: senyor Subirana, no s\u00e9 si s\u2019adona del que estic fent, estic comprant una m\u00e0quina de cinc milions de pessetes i estic apostant per un senyor franc\u00e8s que dem\u00e0 es pot cansar dels espanyols i anar-se\u2019n a l\u2019altra banda dels Pirineus, jo estic apostant per aix\u00f2. \u00c9s evident que persones aix\u00ed tenen un tracte especial amb mi perqu\u00e8 van generar una confian\u00e7a en un moment donat, quan realment havia de tenir valor\u201d.<\/p>\n

Car\u00e0cter pioner<\/span><\/p>\n

La consecuci\u00f3 d\u2019aquells primers \u00e8xits va facilitar la consolidaci\u00f3 de la companyia que, en tot moment, va lluitar per trencar motlles i donar a llum nous camins. \u201cNosaltres hem estat pioners en temes de seq\u00fcencials amb els seus reactius, en infrarojos, i quan dic \u2018hem\u2019 em refereixo a un equip de diverses persones. Jo era el jove de la banda, era l\u2019esponja entre tots ells. L\u2019\u00fanic m\u00e8rit que he tingut ha estat saber estar envoltat de gent d\u2019un nivell impressionant, sempre m\u2019ha agradat estar amb gent que sap m\u00e9s que jo\u201d.<\/p>\n

Aquest equip multidisciplinari al qual es refereix Jordi Subirana estava integrat, majorit\u00e0riament, per brillants professionals d\u2019Espanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia. Els reactius es dissenyaven al pa\u00eds transalp\u00ed amb f\u00f3rmules pr\u00f2pies, i els aparells infrarojos a la ve\u00efna Fran\u00e7a. Durant molts anys l\u2019estrat\u00e8gia va funcionar eficientment, per\u00f2 la jubilaci\u00f3 i la mort d\u2019alguns membres de l\u2019equip van debilitar aquest equilibri. \u201cEl 2010 vaig prendre la decisi\u00f3 de tornar a agafar a les meves mans el tema dels reactius, vaig decidir repatriar-los, vaig muntar unes instal\u00b7lacions, vaig treure la pols a totes les f\u00f3rmules, vaig contractar personal i ens vam posar a fabricar\u201d. Pel que fa als infrarojos, va apostar tamb\u00e9 per recuperar el control i, amb aquesta finalitat, va constituir a Fran\u00e7a l\u2019empresa TDIF.<\/p>\n

\u201cAL 2010 VAIG DECIDIR RECUPERAR ELS REACTIUS I REPATRIAR-LOS, VAIG HABILITAR UNES NOVES INSTAL\u00b7LACIONS, VAIG TREURE LA POLS A TOTES LES NOSTRES F\u00d3RMULES, VAIG CONTRACTAR PERSONAL I ENS VAM POSAR A FABRICAR\u201d<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el creixement continu, l\u2019exportaci\u00f3 i les exig\u00e8ncies derivades dels cursos de formaci\u00f3 impartits als seus treballadors el van emp\u00e8nyer a obrir una nova seu per a consolidar el nou model. Les antigues instal\u00b7lacions no donaven m\u00e9s de si, de manera que va decidir fer el salt, traslladar-se al pol\u00edgon industrial i duplicar la superf\u00edcie disponible, sense abandonar la localitat barcelonina de Gav\u00e0.<\/p>\n

Des d\u2019all\u00e0, Tecnolog\u00eda Difusi\u00f3n Ib\u00e9rica presta servei a tot el territori espanyol i tamb\u00e9 a pa\u00efsos com Fran\u00e7a, Portugal, It\u00e0lia, Tx\u00e8quia, Eslov\u00e0quia, Hongria, Romania, Gr\u00e8cia, Mold\u00e0via, Cro\u00e0cia o Eslov\u00e8nia, entre d\u2019altres. \u201cSom l\u2019\u00fanica empresa a Espanya, a Europa i al m\u00f3n que nom\u00e9s es dedica a fabricar analitzadors de vins i mosts. En les altres hi ha una divsi\u00f3, sigui m\u00e9s o menys gran; per aix\u00f2 som m\u00e9s petits que moltes empreses que fan de tot, tot i qu\u00e8 som l\u2019empresa m\u00e9s gran del m\u00f3n dedicada exclusivament a fer material enol\u00f2gic\u201d.<\/p>\n

\u201cFer-me desapar\u00e8ixer\u201d<\/span><\/p>\n

Fa al voltant de dos anys, Jordi Subirana va viure un dels moments m\u00e9s durs de la seva traject\u00f2ria empresarial. Despr\u00e9s de 28 anys al capdavant de TDI esgrimint les credencials de la innovaci\u00f3 i la creativitat va ser acusat en els tribunals de copiar una patent. \u201cPer fer-me desapar\u00e8ixer una gran empresa a nivell mundial em va atacar en just\u00edcia amb un muntatge impressionant. Em van interposar un pleut amb grans professors universitaris. El meu perit i el meu advocat m\u2019aconsellaven negociar. Vaig dir: no, no, jo tinc ra\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s un muntatge, no \u00e9s veritat, jo no he copiat res. Tothom pensava que anava a perdre, per\u00f2 vaig guanyar. Per les explicacions del meu advocat el jutge es va adonar que anaven a buscar-me per tenir un monopoli. V\u00e0rem comen\u00e7ar a dir coses que fins i tot els advocats contraris no sabien, i pam, pam, pam, es van retirar\u201d.<\/p>\n

Aquella querella li va suposar una pressi\u00f3 enorme, per\u00f2 tamb\u00e9 una satisfacci\u00f3 immensa quan va sortir indemne. \u201cPuc dir-li que quan va acabar tot era un divendres. Vaig arribar a casa a dos quarts de quatre de la tarda i a partir que va concloure els nervis em van comen\u00e7ar a abandonar. Quan em vaig aixecar era dilluns a les vuit del mat\u00ed. Realment ho vam fer perqu\u00e8 jo sempre, sempre li dic als meus homes: \u201cNo us vull sentir dir mai d\u2019entrada aix\u00f2 \u00e9s impossible\u201d.<\/p>\n

La visi\u00f3 des del crepuscle<\/span><\/p>\n

Superades les dificultats i complerts ja 30 anys d\u2019aquella aventura empresarial que el va portar a creuar els Pirineus per no tornar, Jordi Subirana sent que est\u00e0 en el crepuscle de la seva vida. \u201cEm puc permetre dir coses que no deia als 25 anys\u201d. Coses com que no suporta la prepot\u00e8ncia. \u201cEls m\u00e9s brillants s\u00f3n els m\u00e9s simples; els m\u00e9s imb\u00e8cils, els m\u00e9s prepotents\u201d. La qualitat que m\u00e9s aprecia en una persona \u00e9s \u201cque sigui bona gent\u201d i es defineix a si mateix com \u201ctreballador, seri\u00f3s i amb molta for\u00e7a de voluntat\u201d. \u201cKennedy ho deia molt b\u00e9. No estiguis sempre preguntant qu\u00e8 pot fer el teu pa\u00eds per tu, fes-ho per tu mateix\u201d.<\/p>\n

\u201cPER FER-ME DESAPAR\u00c8IXER UNA GRAN EMPRESA EM VAN ATACAR EN JUST\u00cdCIA AMB UN MUNTATGE IMPRESSIONANT. PENSAVEN QUE PERDRIA, PER\u00d2 VAIG GUANYAR\u201d<\/span><\/p>\n

Reconeix que desconfia dels herois. \u201cNo tinc \u00eddols ni falsos \u00eddols, i tampoc m\u2019agrada destacar a cap personatge hist\u00f2ric perqu\u00e8 si s\u2019estudia la hist\u00f2ria, tots tenen els seus defectes i les seves qualitats\u201d. Per\u00f2, en canvi, sento un sincer respec-te per persones que han aconseguit \u00e8xits extraordinaris. Es refereix a emprenedors com Miguel Torres (Bodegas Torres), Jos\u00e9 Ferrer (Freixenet), Nils Foss, (Foss) -empresa que \u00e9s compet\u00e8ncia directa de TDI-, Henry Ford (Ford Motor Company)\u2026 \u201cEls hi tinc molt de respecte perqu\u00e8, caram, el que ha fet aquesta gent. Han hagut de passar nits en blanc, eh? El que han d\u2019haver passat i el que han creat. Dic aquests, per\u00f2 n\u2019hi ha molts m\u00e9s. S\u00f3n gent excepcional, tenen un plus\u201d.<\/p>\n

\u00c9s possible que com Jordi Subirana va aconseguir l\u2019\u00e8xit professional sent encara molt jove hagi sabut relativitzar la import\u00e0ncia de la fama i els llorers. \u201cLa meva vida \u00e9s molt senzilla, la feina i les ocupacions de cada dia, passejar el gos, comprar verdura i fer el que calgui a casa\u201d. Quan se li pregunta quina \u00e9s la seva ocupaci\u00f3 favorita, no ho dubta. \u201cLa meva dona, la meva dona\u201d, repeteix. \u00bfI el seu ideal de la felicitat? \u201cHi ha un cosa molt clara\u201d, contesta, \u201ctu tens 100 i et lliguen gastant 150. Tu guanyes 1.000 i et lliguen gastant 1.500. I a mi no m\u2019han pogut agafar mai, sempre he estat un home lliure\u201d.<\/p>\n

Potser des d\u2019aquesta mateixa llibertat, afirma no sentir-se preocupat davant les tensions pol\u00edtiques que es viuen a Catalunya. Diu que si volem tenir futur, hem de construir els Estats Units d\u2019Europa per no desapar\u00e8ixer en dues d\u00e8cades.
\nI, mentrestant, segueix treballant com quan va comen\u00e7ar a fer-ho fa 46 anys, vivint cada dia amb la il\u00b7lusi\u00f3 de qui \u00e9s conscient d\u2019haver fet alguna cosa a la vida que, realment, val la pena. Una cosa que semblava impossible\u2026 si no fos perqu\u00e8 aquesta paraula mai va existir en el seu diccionari.
\n\"Jorge<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Trenta anys fent realitat l’impossible \u201cA TOTS ELS MEUS DICCIONARIS SEMPRE HE ARRENCAT LA P\u00c0GINA ON ESTAVA ESCRITA LA PARAULA IMPOSSIBLE\u201d Jordi Subirana porta 30 anys fent realitat l\u2019imposible. El 1986 va fundar Tecnolog\u00eda Difusi\u00f3n Ib\u00e9rica (TDI), la primera empresa d\u2019anal\u00edtica enol\u00f2gica que va existir a Espanya. \u201cEm van arribar a tractar de mentider\u201d, recorda […]<\/p>\n","protected":false},"author":433,"featured_media":8832,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[181],"tags":[174,176,178,179,180],"class_list":["post-10219","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies-2017","tag-entrevista-ca-2","tag-gerent","tag-jordi-subirana-ca-2","tag-jordi-subirana-ca-3","tag-pioners"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/433"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10219"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10219\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10220,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10219\/revisions\/10220"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8832"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}