{"id":12078,"date":"2023-06-14T10:44:51","date_gmt":"2023-06-14T10:44:51","guid":{"rendered":"https:\/\/t-d-i.es\/rol-dels-compostos-nitrogenats-al-vi-i-la-seva-analisi\/"},"modified":"2023-06-21T17:29:52","modified_gmt":"2023-06-21T17:29:52","slug":"rol-dels-compostos-nitrogenats-al-vi-i-la-seva-analisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/rol-dels-compostos-nitrogenats-al-vi-i-la-seva-analisi\/","title":{"rendered":"Rol dels compostos nitrogenats al vi i la seva an\u00e0lisi"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Rol dels compostos nitrogenats al vi i la seva an\u00e0lisi<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
Dr. Enginyer Mario Ignacio Weibel, responsable I+D+r Tecnolog\u00eda Difusi\u00f3n Ib\u00e9rica S.L.<\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’element nitrogen, el s\u00edmbol qu\u00edmic del qual \u00e9s la N, \u00e9s present tant al ra\u00efm com al most i al vi. L’origen dels compostos que presenten nitrogen en la composici\u00f3 \u00e9s molt divers i est\u00e0 relacionat tant amb fonts de tipus org\u00e0nic com inorg\u00e0nic. Les principals formes qu\u00edmiques presents al most s\u00f3n els amino\u00e0cids, els p\u00e8ptids, les prote\u00efnes i l’i\u00f3 amoni. Altres compostos qu\u00edmics nitrogenats de menor import\u00e0ncia inclouen els nitrats, els nitrits, els nucle\u00f2tids, les vitamines, les amines i les amides. A la Taula 1,<\/strong> es mostren resultats orientatius obtinguts de la literatura.<\/p>

\"Nivells
TAULA 1:<\/strong> Nivells dels principals compostos nitrogenats en mosts.<\/em><\/p>

La quantitat exacta de cadascuna d’aquestes fam\u00edlies de compostos nitrogenats varia \u00e0mpliament en comparar mosts i vins obtinguts provinents de diferents varietats de ra\u00efm, de diferents regions, i fins i tot dins de la mateixa regi\u00f3 segons els tractaments que s’hagin pogut aplicar a la vinya. Aix\u00ed, en literatura es pot trobar que el contingut total de nitrogen varia entre 402.400 mg N\/L. De la mateixa manera, els valors per al contingut en amoni oscil\u00b7len entre 19.250 mg N\/L i per al contingut en amino\u00e0cids entre 28.336 mg N\/L. A m\u00e9s, el perfil individual d’amino\u00e0cids \u00e9s extremadament variable entre les diferents varietats de ra\u00efm i les diferents regions, encara que en general es pot dir que el m\u00e9s abundant \u00e9s la prolina i, a continuaci\u00f3, l’arginina, l’alanina, el glutamat, la glutamina, la serina i la treonina, en un ordre que pot patir modificacions entre les diferents fonts consultades.<\/p>

Dins dels molts factors que influeixen en la variabilitat trobada en analitzar el contingut en compostos nitrogenats, els m\u00e9s importants s\u00f3n: la varietat de ra\u00efm, el portaempelt, el nivell de maduresa del ra\u00efm al moment de la collita, el tipus de s\u00f2l, el clima, la utilitzaci\u00f3 o no de compostos nitrogenats com a fertilitzants a la vinya i la pres\u00e8ncia d’infeccions de tipus f\u00fangiques. No menys importants s\u00f3n els diversos tractaments a qu\u00e8 se sotmet el ra\u00efm per a l’obtenci\u00f3 del most i que poden modificar en forma directa o indirecta (a trav\u00e9s de la proliferaci\u00f3 de microorganismes) els nivells de nitrogen analitzats: el premsat, els tractaments enzim\u00e0tics, la clarificaci\u00f3, la filtraci\u00f3, els tractaments amb bentonita, els tractaments t\u00e8rmics, per nomenar-ne alguns.<\/p>

La import\u00e0ncia de con\u00e8ixer el nivell de compostos nitrogenats presents al most rau fonamentalment en la influ\u00e8ncia directa que tenen en la cin\u00e8tica de fermentaci\u00f3. Les fermentacions lentes i les aturades sobtades de fermentaci\u00f3 se solen associar a l’exist\u00e8ncia de d\u00e8ficits en el contingut de nitrogen del most. Aix\u00f2 \u00e9s degut al rol essencial d’aquests compostos en el metabolisme i el creixement dels llevats: sense nitrogen no es poden construir els blocs fonamentals per al creixement d’un organisme viu. A m\u00e9s, els compostos nitrogenats s\u00f3n un factor clau en els mecanismes de formaci\u00f3 dels precursors arom\u00e0tics que dotaran despr\u00e9s el vi de la seva aroma i olor.<\/p>

De manera usual, el ra\u00efm se sol collir tenint en compte par\u00e0metres de maduresa tecnol\u00f2gica i\/o fen\u00f2lica, que no solen coincidir amb els nivells \u00f2ptims de nitrogen per a una fermentaci\u00f3 adequada. Per aix\u00f2, se sol rec\u00f3rrer a la utilitzaci\u00f3 de suplements nitrogenats, que si b\u00e9 alteren la composici\u00f3 inicial del most, faciliten el creixement \u00f2ptim dels llevats. Si b\u00e9 hi ha diverses fonts i productes comercials sobre la base de nitrogen utilitzables al celler, el fosfat diam\u00f2nic \u00e9s el compost d’\u00fas m\u00e9s est\u00e8s per a aquest fi a causa de temes de cost, facilitat de maneig i rapidesa d’assimilaci\u00f3 per part dels llevats. No obstant aix\u00f2, en alguns casos tamb\u00e9 cal suplementar el most utilitzant fonts de tipus org\u00e0nic que ens assegurin la provisi\u00f3 de compostos essencials com amino\u00e0cids i vitamines. Finalment, la utilitzaci\u00f3 d’urea est\u00e0 prohibida a diversos pa\u00efsos a causa de la seva implicaci\u00f3 en la formaci\u00f3 de carbamat d’etil al vi, un compost sospit\u00f3s de tenir activitat carcinog\u00e8nica.<\/p>

Sumat a tot el que s’ha dit anteriorment, cal tenir en compte que no totes les fonts de nitrogen s\u00f3n accessibles d’igual manera pel llevat i fins i tot, algunes, no ho s\u00f3n en absolut. Perqu\u00e8 el llevat pugui fer \u00fas dels compostos nitrogenats cal que entrin a la c\u00e8l\u00b7lula a trav\u00e9s d’algun tipus de mecanisme de transport. Per aquesta ra\u00f3, les formes nitrogenades preferides pels llevats corresponen a dos grups: els amino\u00e0cids primaris (que representen la fracci\u00f3 org\u00e0nica del N) i les sals de l’i\u00f3 amoni (que representen la fracci\u00f3 inorg\u00e0nica del N). La prolina, l’amino\u00e0cid m\u00e9s abundant als mosts, no \u00e9s assimilable pels llevats pel fet que \u00e9s un amino\u00e0cid secundari.<\/p>

La suma d’ambdues fraccions utilitzables constitueix el que s’anomena el nitrogen f\u00e0cilment assimilable (NFA), tamb\u00e9 conegut com a nitrogen assimilable pels llevats (YAN, per les sigles en angl\u00e8s). L’NFA determinat al ra\u00efm \u00e9s un valor indicatiu de poca utilitat pr\u00e0ctica, perqu\u00e8 la majoria dels compostos nitrogenats s\u00f3n a la pell i per passar al most hi ha d’haver algun tipus de contacte entre ells. Per aquesta ra\u00f3, \u00e9s indispensable determinar l’NFA al most abans de comen\u00e7ar la fermentaci\u00f3 per determinar si cal realitzar algun tipus de suplementaci\u00f3. Els mosts amb nivells inicials de NFA inferiors a 150 mg N\/L solen donar lloc a fermentacions molt lentes amb baixa poblaci\u00f3 de llevats. D’altra banda, nivells excessivament elevats de NFA condueixen a poblacions de dures dures anormalment altes, la qual cosa genera una temperatura de fermentaci\u00f3 m\u00e9s gran i una major producci\u00f3 d’acidesa vol\u00e0til, a m\u00e9s del risc de producci\u00f3 d’amines bi\u00f2genes. A m\u00e9s, alts nivells de NFA tamb\u00e9 poden afavorir el desenvolupament de microorganismes no beneficiosos a causa de la major disponibilitat de nutrients. Addicionalment al control inicial, caldr\u00e0 mantenir una vigil\u00e0ncia dels nivells de NFA al llarg de tot el proc\u00e9s fermentatiu com a eina de control per evitar parades indesitjades i per determinar si cal realitzar suplementacions addicionals.<\/p>

Per tot all\u00f2 detallat, el seguiment del valor de NFA es torna en un element indiscutible per al control del proc\u00e9s i l’obtenci\u00f3 de vins d’alta qualitat i preu. A continuaci\u00f3, es repassaran les t\u00e8cniques existents per a la determinaci\u00f3 dels nivells de nitrogen en mosts i vins, dacord amb dos grans tipus dan\u00e0lisis basats en la determinaci\u00f3 del nitrogen total o del f\u00e0cil ment assimilable.<\/p>

M\u00e8todes de determinaci\u00f3 del contingut total de nitrogen<\/span><\/p>

Aquest tipus de m\u00e8todes es troben oficialitzats per l’Organitzaci\u00f3 Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) al Compendi Internacional de M\u00e8todes d’An\u00e0lisi. All\u00e0 es recullen dos tipus de m\u00e8todes per a la determinaci\u00f3 quantitativa del contingut de nitrogen total.<\/p>

El primer (OIVMAAS32302A) es basa en el principi qu\u00edmic del m\u00e8tode de Dumas. En un primer moment, la mostra \u00e9s sotmesa a una combusti\u00f3 total en atmosfera d’oxigen. Despr\u00e9s, els gasos generats durant la combusti\u00f3 es redueixen utilitzant coure i es procedeix a dessecar-los i eliminar el di\u00f2xid de carboni present en ells. Finalment, el nitrogen gas\u00f3s \u00e9s detectat utilitzant un catar\u00f2metre.<\/p>

El segon tipus de m\u00e8tode (OIVMAAS32302B) es basa en el principi qu\u00edmic del m\u00e8tode de Kjeldahl. En aquest procediment, la mostra es digereix en primer lloc utilitzant \u00e0cid sulf\u00faric en pres\u00e8ncia d’un catalitzador espec\u00edfic (barreja de sulfat c\u00fapric i pot\u00e0ssic). Posteriorment, en una segona etapa, se sotmet el producte de la digesti\u00f3 a una destil\u00b7laci\u00f3 al mig alcal\u00ed. D’aquesta manera, l’amon\u00edac generat es recull en el destil\u00b7lat per despr\u00e9s ser determinat per valoraci\u00f3 utilitzant amb aquesta finalitat una soluci\u00f3 d’\u00e0cid clorh\u00eddric 0,1M.<\/p>

El principal desavantatge d’aquest tipus de m\u00e8todes, a m\u00e9s de com s\u00f3n de labori\u00f3s, \u00e9s que tots dos determinen el contingut total de nitrogen i per tant valoren en exc\u00e9s el nitrogen que realment est\u00e0 disponible a nivell biol\u00f2gic per als llevats.<\/p>

M\u00e8todes de determinaci\u00f3 del nitrogen f\u00e0cilment assimilable (NFA)<\/span><\/p>

Hi ha diversos m\u00e8todes per determinar l’NFA, \u00e9s a dir, la suma del contingut en ion amoni i en amino\u00e0cids primaris d’una mostra de most o vi. Alguns d’aquests m\u00e8todes fan la determinaci\u00f3 conjunta mentre que altres fan una determinaci\u00f3 per separat de cadascuna de les fraccions en consideraci\u00f3. Si es recorda la definici\u00f3 de l’NFA, es podia representar com la suma d’una contribuci\u00f3 d’origen org\u00e0nic (amino\u00e0cids primaris lliure, coneguts com a PAN o FAN per les sigles en angl\u00e8s) i una altra d’origen inorg\u00e0nic (i\u00f3 amoni). Cadascuna daquestes fraccions compta amb m\u00e8todes de determinaci\u00f3 espec\u00edfic. Es repassa cadascuna de les opcions a continuaci\u00f3.<\/p>

M\u00e8tode de Soresen per a la determinaci\u00f3 conjunta de l’NFA: <\/span><\/em>En aquest m\u00e8tode, per tal de bloquejar els ions amoni i els grups amino dels amino\u00e0cids presents la mostra \u00e9s inicialment tractada amb una soluci\u00f3 de formaldehid (tamb\u00e9 anomenat formol). D’aquesta manera, es deixen lliures els contraions \u00e0cids de les sals d’amoni i els respectius grups carboxil dels amino\u00e0cids.<\/p>

En conseq\u00fc\u00e8ncia, el pH de la mostra disminueix i l’acidesa resultant es pot determinar mitjan\u00e7ant valoraci\u00f3 amb soluci\u00f3 d’hidr\u00f2xid de sodi 0,1M. \u00c9s important tenir en compte que, tant la mostra com la soluci\u00f3 de formaldehid, han d’estar pr\u00e8viament ajustades a un pH igual a 8 per poder fer una determinaci\u00f3 precisa i sense interfer\u00e8ncies.<\/p>

El di\u00f2xid de sofre, habitualment present a les mostres de vins i mosts, pot alterar el resultat obtingut degut a la seva funci\u00f3 \u00e0cida, particularment si les dosis s\u00f3n molt altes. Aquesta interfer\u00e8ncia es pot evitar fent una defecaci\u00f3 pr\u00e8via de la mostra amb soluci\u00f3 de clorur de bari.<\/p>

Si b\u00e9 aquesta valoraci\u00f3 no t\u00e9 en compte el contingut de prolina entre els amino\u00e0cids que es determinen, hi ha diversos compostos que poden arribar a interferir en la determinaci\u00f3 i, per tant, solen obtenir valors en exc\u00e9s respecte als altres m\u00e8todes de determinaci\u00f3 de l’NFA.<\/p>

Durant anys, el m\u00e8tode Sorensen va ser la manera habitual de determinar l’NFA en mosts i vins. Tot i aix\u00f2, la complexitat de la t\u00e8cnica, que necessita certa habilitat manual de l’operador, sumada a les condicions especials necess\u00e0ries per treballar amb un compost t\u00f2xic com el formaldehid, han portat a la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 d’aquesta t\u00e8cnica dels laboratoris enol\u00f2gics.<\/p>

M\u00e8todes per a la determinaci\u00f3 de l’i\u00f3 amoni: <\/span><\/em>Val a dir que l’OIV compta amb un m\u00e8tode oficial per a la determinaci\u00f3 de l’i\u00f3 amoni (OIVMAAS32201) basat en la fixaci\u00f3 de l’analit d’inter\u00e8s a trav\u00e9s de l’\u00fas d’una resina d’intercanvi i\u00f2nic per a la posterior eluci\u00f3, destil\u00b7laci\u00f3 i valoraci\u00f3 final amb una soluci\u00f3 d’\u00e0cid clorh\u00eddric. No obstant aix\u00f2, a la pr\u00e0ctica \u00e9s un m\u00e8tode massa complicat i labori\u00f3s per ser utilitzat rutin\u00e0riament. \u00c9s per aix\u00f2 que amb el transcurs del temps van sorgir diverses alternatives. Algunes, com la determinaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el\u00e8ctrodes d’ions selectius, tamb\u00e9 van demostrar que s\u00f3n poc pr\u00e0ctiques. D’altra banda, la determinaci\u00f3 enzim\u00e0tica de l’i\u00f3 amoni ha provat amb escreix ser la millor i m\u00e9s eficient t\u00e8cnica per al mesurament del contingut d’amoni en mostres de vi i mosts.<\/p>

El principi qu\u00edmic de la t\u00e8cnica enzim\u00e0tica es basa en la determinaci\u00f3 selectiva i espec\u00edfica de l’i\u00f3 amoni a trav\u00e9s de la seva reacci\u00f3 amb l’i\u00f3 2oxoglutarat en pres\u00e8ncia de l’enzim glutamat deshidrogenasa i del cofactor ADPH, com es mostra a la Figura 1.<\/strong><\/p>

\"Esquema<\/p>

FIGURA 1:<\/strong> Esquema de la reacci\u00f3 de determinaci\u00f3 enzim\u00e0tica de l’i\u00f3 amoni.<\/em><\/p>

Aprofitant les caracter\u00edstiques d’absorb\u00e0ncia del cofactor NADPH, \u00e9s possible fer un seguiment espectrofotom\u00e8tric d’aquesta reacci\u00f3 mitjan\u00e7ant la lectura de l’absorb\u00e0ncia de la mescla a 340 nm.<\/p>

La utilitzaci\u00f3 de patrons de concentraci\u00f3 coneguda per efectuar el calibratge seguint la llei de Lambert Beer, la utilitzaci\u00f3 de reactius l\u00edquids i estables a llarg termini com els subministrats per TDI<\/strong> i l’aparici\u00f3 ja fa un temps dels analitzadors qu\u00edmics autom\u00e0tics, dels quals la gamma Miura \u00e9s el seu major exponent, faciliten a l’operador totes les tasques de maneig de reactius, calibratge i c\u00e0lcul de les concentracions a determinar a les mostres inc\u00f2gnites.<\/p>

M\u00e8todes per a la determinaci\u00f3 dels amino\u00e0cids primaris: <\/span><\/em>Hi ha diversos m\u00e8todes qu\u00edmics utilitzats en la derivatitzaci\u00f3 d’amino\u00e0cids per a la seva determinaci\u00f3 conjunta per espectrofotometria UVVis o per a la seva determinaci\u00f3 individual a trav\u00e9s de m\u00e8todes de separaci\u00f3 com ara la cromatografia de l\u00edquids (HPLC). Entre els compostos qu\u00edmics capa\u00e7os de reaccionar amb els amino\u00e0cids i, per tant, de ser \u00fatils per a la seva determinaci\u00f3, es poden anomenar: la ninhidrina, l’oftalaldehid (OPA), el fenilisotiocianat, l’\u00e0cid 2,4,6trinitrobencenosulf\u00f2nic, el clorur de dansil, entre d’altres.<\/p>

A nivell pr\u00e0ctic per als cellers, la possibilitat de comptar amb equips d’HPLC i d’esperar els llargs temps d’an\u00e0lisi que s\u00f3n necessaris per a cada mostra limita l’aplicabilitat d’aquesta t\u00e8cnica de manera rutin\u00e0ria, limitant-la nom\u00e9s a activitats de recerca.<\/p>

D’altra banda, la utilitzaci\u00f3 i varietat d’analitzadors qu\u00edmics autom\u00e0tics disponibles al mercat, com es pot veure a la Figura 4<\/strong> que presenta la gamma completa d’analitzadors Miura, ha perm\u00e8s estendre l’\u00fas de l’espectrofotometria UVVis a laboratoris de cellers de totes les mides.<\/p>

Pel que fa a aquesta t\u00e8cnica, cal dir que el seu desenvolupament va comen\u00e7ar el 1998 a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Davis (Estats Units) a causa del treball de Christian Butzke sobre un m\u00e8tode per a la determinaci\u00f3 dels amino\u00e0cids primaris consistent en la derivatitzaci\u00f3 d’aquests amb un reactiu d’oftalaldehid i N-acetil-L-ciste\u00efna, com es mostra a la Figura 2.<\/strong><\/p>

\"Esquema<\/p>

FIGURA 2:<\/strong> Esquema de la reacci\u00f3 de determinaci\u00f3 colorim\u00e8trica dels amino\u00e0cids primaris.<\/p>

Aquest reactiu \u00e9s capa\u00e7 de formar un derivat de tipus isoindol amb cadascun dels amino\u00e0cids d’inter\u00e8s i es pot determinar f\u00e0cilment a trav\u00e9s del mesurament de l’absorb\u00e0ncia de la barreja a 340 nm. En el treball inicial, per\u00f2, l’estabilitat dels reactius de determinaci\u00f3 amb prou feines arribava a un parell de setmanes. Actualment, els reactius desenvolupats i comercialitzats per TDI<\/strong> presenten una alta estabilitat (18 mesos) mantenint i fins i tot millorant les prestacions anal\u00edtiques, gr\u00e0cies a l’\u00fas de primeres mat\u00e8ries d’alta qualitat i de patrons estables de concentraci\u00f3 coneguda. Daquesta manera, es facilita la determinaci\u00f3 de la fracci\u00f3 org\u00e0nica de lNFA.<\/p>

Conclusi\u00f3<\/span><\/p>

L’aven\u00e7 tecnol\u00f2gic en la construcci\u00f3 i disseny dels analitzadors qu\u00edmics autom\u00e0tics, sumat a la investigaci\u00f3 i desenvolupament en la producci\u00f3 de reactius qu\u00edmics enzim\u00e0tics i colorim\u00e8trics m\u00e9s estables, permeten avui dia als cellers poder disposar de valors de NFA fiables i en poc temps , sense haver de rec\u00f3rrer a met\u00f2diques tedioses, treballoses i de resultats la practicitat dels quals queda en dubte.<\/p>

D’aquesta manera, TDI<\/strong> aposta per la simplificaci\u00f3 del treball i la facilitat en l’\u00fas de les t\u00e8cniques anal\u00edtiques m\u00e9s modernes, permetent alliberar el temps de l’operador per a altres tasques, evitant la complexitat del maneig de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques i\/o perilloses i contribuint a facilitar la tasca di\u00e0ria de l’en\u00f2leg, que nom\u00e9s cal responsabilitzar-se de prendre les decisions adequades per obtenir el millor dels vins.<\/p>

Si teniu una necessitat anal\u00edtica i voleu saber com resoldre-la, no dubteu a comunicar-vos amb nosaltres via c\/e (info@t\u00ad-d\u00ad-i.es<\/a>), a trav\u00e9s d’aquesta mateixa web www.tdianaliza\u00addores.com<\/a> o de les nostres xarxes socials, i junts podrem trobar la millor soluci\u00f3.<\/p>

\"Kits<\/p>

FIGURA 3:<\/strong> Kits per a la determinaci\u00f3 enzim\u00e0tica del Nitrogen Amoniacal i la determinaci\u00f3 colorim\u00e8trica del Nitrogen \u03b1Am\u00ednic.<\/em><\/p>

\"Miura<\/p>

FIGURA 4:<\/strong> Gamma MIURA d’analitzadors qu\u00edmics autom\u00e0tics, marca exclusiva de TDI (Micro, 200, 200 2 bra\u00e7os i One).<\/em><\/p>

\"Miura<\/p>

\"Miura<\/p>

\"Miura<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rol dels compostos nitrogenats al vi i la seva an\u00e0lisi Dr. Enginyer Mario Ignacio Weibel, responsable I+D+r Tecnolog\u00eda Difusi\u00f3n Ib\u00e9rica S.L. L’element nitrogen, el s\u00edmbol qu\u00edmic del qual \u00e9s la N, \u00e9s present tant al ra\u00efm com al most i al vi. L’origen dels compostos que presenten nitrogen en la composici\u00f3 \u00e9s molt divers i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11803,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[215],"tags":[],"class_list":["post-12078","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-tecnics"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12078","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12078"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12078\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12195,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12078\/revisions\/12195"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12078"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/t-d-i.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}